“Els nens difícils” 1

“ELS NENS DIFÍCILS” 1

Ja a l’antiga Grècia els filòsofs i metges varen sentir la necessitat de “classificar” les persones en funció del seu comportament. Amb els anys, diferents estudis psicològics han treballat més a fons en la diferenciació de la tipologia del temperament dels nens i han concretat que el nen “difícil” té algunes característiques fonamentals:

  1. És inquiet. A casa, està contínuament fent trastades! Puja de peus als mobles, sovint salta a sobre els llits o al sofà. Un dels seus jocs preferits és córrer dins de casa pel passadís i sovint xoca contra els mobles o les portes, … Al carrer, té necessitat de saltar i córrer i és capaç de jugar amb qualsevol cosa que troba al seu camí. D’altra banda, no li agraden els viatges en cotxe, vol parar contínuament, sempre té set o gana, o bé una necessitat incontrolable d’anar al lavabo.
  2. Actua impulsivament. Ho vol tot i ràpidament, no té paciència ni suporta haver d’esperar. Sovint actua sense tenir en compte les conseqüències de les seves accions. En les converses o explicacions que se li fan, interromp contínuament, respon fins i tot abans de sentir la pregunta acabada, i les feines de classe estan plenes de paraules tatxades i/o correccions.
  3. No aconsegueix concentrar-se. Ho intenta tot però es cansa aviat, passant d’un joc o una feina a una altre contínuament. Si es proposa alguna cosa, insisteix, suplica i fins i tot ploriqueja fins a obtenir el que vol. No obstant, una vegada que ha aconseguit el seu objectiu, perd l’interès ràpidament i abandona.
  4. Picoteja tot el dia, sempre té gana! Sol saltar-se els àpats i, quan té gana, en té molta i es menja allò que se li dona molt ràpidament. Sovint li costa provar el menjar que no coneix.
  5. És desconfiat i molt primmirat amb les persones que no coneix. No li agraden els jocs nous, els canvis, els trasllats o els desplaçaments, encara que només es limitin als objectes que hi ha al seu espai, taula o habitació.
  6. Li molesta tot. Pot molestar-lo un sorollet dèbil, la roba massa ajustada o el color d’una peça de roba. No suporta certes olors, identificant-les negativament. A l’estiu o a l’hivern, sempre te molta calor o molt fred. Li agrada molt anar descalç, sobretot, a casa.
  7. La manera d’expressar les seves emocions és exagerada. Sempre rondina està insatisfet, enutjat … i si s’enfada, és capaç de tirar-se a terra, pegar, donar puntades de peu, esgarrapar, mossegar o trencar tot el que troba al seu camí. Quan plora, ho fa a llàgrima viva i quan riu, ho fa a cor què vols.

LA TRANSFORMACIÓ

En començar aquesta petita referència esmentava com els psicòlegs han anat treballant per caracteritzar als nens difícils. Després de diversos anys d’investigació, han conclòs que en el decurs de la infància a l’adolescència i a l’edat adulta, aquestes característiques poden transformar-se en qualitats de gran valor quan el nen sigui un adult. Així doncs …

El nen inquiet, atrafegat, extenuant, serà entusiasta, apassionat i enèrgic.

El nen impacient, inconstant, tossut i obstinat, serà decidit, persistent i intuïtiu i ple de recursos.

El nen desconfiat, incòmode, serà encantador, imparcial, compassiu, afectuós.

El nen exagerat, incontrolable i rondinaire, serà afectuós, expressiu i despert i sociable.

Ara bé, per a que aquest canvi sigui així, cal que els pares tinguin més en compte els aspectes positius del nen que els negatius i ésser conscients que la causa/culpa no és dels pares. És una qüestió de temperament i de la manera de mostrar-nos les seves necessitats i la seva sensibilitat tant a flor de pell. La nostra actitud positiva davant les seves reaccions provocarà un canvi en la percepció del què passa i ens ajudarà a entomar-ho amb serenor i positivisme.

S’han acabat les vacances!

Tornem al cole !

Quan comença el mes de setembre és el símptoma de que ja hem acabat les vacances d’estiu i comencem “noves” obligacions i rutines. Probablement, els pares ja heu començat a treballar i, per tant, ja teniu un horari diferent del de vacances. Ja no aneu a dormir tant tard i us lleveu més d’hora. Recordeu la mandra que us va fer el primer dia de tornada a la feina ?

En relació als vostres fills, tenen un doble sentiment. Per un costat la majoria tenen ganes de tornar a l’escola per a retrobar-se amb els amics i companys. Però per un altre, els fa mandra haver-se de llevar d’hora, esmorzar mig adormits i anar a classe (de llengua, de mates o del què toqui). Tenen ganes d’anar a l’escola però, per a passar-ho bé i jugar!

Davant d’aquesta situació, els pares (o avis/àvies si són els que els cuiden) poden ajudar als seus fills o nets a que el retorn a l’escola i a la rutina quotidiana s’agafi amb ganes i no es generin emocions negatives. Us explico una mica com.

Per començar, es important que feu una petita planificació de com seran aquests darrers dies de vacances i com serà l’inici del nou curs escolar tot planificant aquesta tornada a la rutina. Es el primer pas per un bon inici.                                                                                                                                                                        Caldrà també,  “ordenar” els horaris dels vostres fills.                             Comenceu-los a llevar a una hora aproximada a la dels dies de cole.  No patiu per la son! Proposeu-vos que es comencin a llevar cada dia a la mateixa hora. No deixeu que mandregin al llit o al sofà.

Aneu a comprar o féu amb ells petites feines de casa (que us ajudin a fer el llit, a preparar l’esmorzar, …). Xerreu amb ells. Espavileu-los! Això val també per a la resta del dia. Recordeu com és d’important que els vostres fills tinguin petites responsabilitats a casa.

Molt probablement -donades les ganes que teniu que els vostres fills comencin l’escola- ja fa uns dies que heu començat a parlar amb ells de que s’acosta el dia de l’inici de curs. Parleu de com serà el nou curs (amb nova aula, noves mestres, ….). Segurament també heu començat a comprar llibres però encara us queda acabar de comprar petit material escolar. Feu -ho amb ells, encara que us porti algun maldecap a l’hora de triar. Se’l sentirà més seu i el respectarà més.

                                                     Amb els més petits, el més important és que no patiu,                                     que no us angoixeu. Heu triat la millor escola pel vostre fill !!!                                                                                                                              Podeu fer petits jocs a casa. Simuleu una escola -la mestra, els alumnes, les rutines, les feines, els jocs, …- Feu de la tornada a l’escola un joc i feu puzles, dibuixos, canteu i jugueu i quan us assembli bé, sortiu al parc. Serà com sortir al pati de l’escola. Ah! I sobretot, aneu parlant amb el vostre fill o filla de tot allò que esteu fent recordant-li que això també ho farà a l’escola.

D’altra banda, feu-vos a la idea que l’haureu de deixar unes hores a l’escola. Si sou d’aquells pares o mares que us costa deixar al vostre fill a l’escola o us fa pena, recordeu que depèn de vosaltres com ho visqui el vostre fill. Si us veu tristos, es posarà trist. No allargueu la despedida. Si ho normalitzeu, ell també ho viurà amb normalitat. Ara bé, no marxeu mai sense acomiadar-vos d’ell amb un bon petó i una bona abraçada.

Amb els més grans, no tindreu problemes amb el retorn a l’escola però si que haureu d’ajudar als vostres fills a organitzar-se a l’hora de treballar les feines pendents del cole (deures!) o a estudiar. Això no vol dir però que us heu de posar a fer deures o a estudiar amb o per ells. Vosaltres ja vau passar aquesta etapa! Ara són ells els que ho han de fer i vosaltres només heu de tenir un paper secundari i de suport davant les dificultats però no heu de fer els deures, ni portar-los l’agenda ni trucar (o watsapejar-vos) amb altres pares o mares de la classe per a saber quina feina han de fer i per quan. Si ho feu així, no l’esteu ajudant. Li estareu fent part de la seva feina i restant-li part de la seva responsabilitat.

Per ajudar-los a organitzar-se, no calen gaires complicacions: feu que planifiqui l’horari de després de l’escola tenint en compte les activitats extraescolars, la feina del cole, estones d’esbarjo i l’hora d’anar-se’n a dormir. Animeu-lo i responsabilitzeu-lo de l’endreça de l’habitació i de la seva taula de treball i, si d’alguna matèria necessita un suport extra, parleu-ne i planifiqueu dies i horaris, no espereu a que el curs estigui molt avançat.

Finalment, animar-vos a pares i mares a mantenir un contacte quotidià amb les mestres i a refiar-vos de la seva professionalitat. Això us ajudarà a entendre millor el treball que es fa a l’escola i, alhora, a valorar l’esforç dels vostres fills i filles.

Mediació i Coaching Familiar i Educatiu

Sovint pares-mares i fins i tot els avis viuen situacions quotidianes amb els fills o nets que representen un trencaclosques educatiu, tant a casa com a l’escola.

Alhora però, el dia a dia familiar ens brinda la  oportunitat de participar d’un aprenentatge continu. Ara bé, en aquesta convivència cal treballar les pautes educatives des d’una concepció de respecte i tolerància.

És en aquest context de viure i conviure que pot ser de gran ajuda el poder-se preguntar com ho estem fent això de fer de pares.

Les mares, els pares i els avis, som conscients de que representem un model per als nostres fills i filles però cal ésser conscients també de que ens podem equivocar o que, simplement, les estratègies que estem utilitzant no són les adients doncs no ens donen prou bons resultats.

És en aquest punt que la mediació o el coaching pot ajudar a definir pautes educatives i familiars que ajudin a millorar les estratègies o a fer un replantejament dels objectius per tal d’aconseguir uns millors resultats.

Fer de Pares, a través de la mediació o el coaching familiar i educatiu, pot ajudar a analitzar i dibuixar conjuntament una nova estratègia tot acompanyant a pares, avis i fills en les “noves” pautes de convivència.