LA COMPRENSIÓ LECTORA ENTRE ELS 15 I ELS 27 ANYS S’ESTANCA

Així es desprèn de l’informe publicat aquest dimarts per l’OCDE (Competències 2021: aprenentatge per a la vida). Els autors de l’estudi apunten a diversos factors que porten als espanyols a estancar-se en la seva habilitat per entendre els textos:

  • l’abandonament dels estudis de manera prematura -Espanya és el país de la UE amb la major nombre de joves que no estudien més enllà de l’ESO, un 17% davant el 10% de mitjana europea-,
  • el nombre dels que ni estudien ni treballen i,
  • la poca formació que ofereixen les empreses.

L’informe analitza el rendiment acadèmic d’aquests nois nascuts entre 1984 i 1985 i compara els resultats obtinguts en 26 països de l’OCDE pels alumnes de 15 anys en les proves PISA -que mesuren el nivell de competència en matemàtiques, ciències i comprensió lectora- de l’any 2000, i els obtinguts pels joves d’aquesta mateixa generació en complir 25, 26 i 27 anys en la prova PIAAC -la avaluació de competències d’adults- el 2012.

L’abandonament dels estudis de manera prematura

El període de l’adolescència, indica l’informe de l’OCDE, és un període de canvis neurològics associats a una major impulsivitat, dificultats per avaluar els beneficis a llarg termini i una tendència a assumir més riscos. Tots aquests canvis es produeixen al mateix temps que els joves han de prendre decisions transcendentals sobre la seva trajectòria acadèmica, que requereixen avaluar les diferents alternatives.

De l’anàlisi es dedueix clarament que l’evolució en els aprenentatges entre la vida adolescent i l’adulta, és més baixa en els països en què més alumnes abandonen les aules, estan aturats o fan menys pràctiques a l’empresa. El problema apareix quan no hi ha xarxes per assegurar que els joves segueixin formant-se una vegada que han finalitzat els estudis obligatoris amb 16 anys.

Una altra dada interessant és la diferència de puntuació entre aquells que al menys un progenitor té estudis superiors i aquells que els pares no tenen aquest nivell educatiu.

ELS ADOLESCENTS QUE LLEGEIXEN EN PAPER MILLOREN LA SEVA COMPRENSIÓ DAVANT ELS QUE HO FAN EN PANTALLA

Més orientació per reduir el nombre de ‘ninis’

Els autors de l’informe consideren que dotar els centres educatius de programes d’orientació d’alta qualitat és un dels primers passos per reduir el nombre de joves que ni estudien ni treballen. Juntament amb Itàlia, Grècia i Irlanda, Espanya és el país amb la major proporció de ninis, segons dades de 2015, i aquest és un altre dels factors que accentuen la pèrdua de coneixements entre l’adolescència i la vida adulta.

L’estudi destaca que mentre a la mitjana dels països de l’OCDE el 34% dels nois de 15 anys han participat en algun programa de pràctiques o voluntariat per esbrinar la seva vocació, a Espanya ho ha fet només el 22%. A més, la Unesco recomana un orientador escolar per cada 250 alumnes, però, segons dades del Ministeri d’Educació espanyol, aquesta ràtio se supera amb escreix en la majoria dels instituts, arribant fins i tot a un orientador per cada 1.000 estudiants.

LA UNESCO RECOMANA UN ORIENTADOR ESCOLAR PER CADA 250 ALUMNES. A ESPANYA LA RÀTIO ÉS UN PER CADA 1.000 ESTUDIANTS.

Escassa formació a les empreses

Un altre dels factors és la manca de formació que les empreses proporcionen als seus empleats més joves.

L’investigador i professor de la Universitat Carlos III Antonio Cabrales va analitzar en el com els contractes temporals a Espanya -que afecten fonamentalment als més joves- estan associats amb un menor nivell de formació per part de les companyies. La taxa d’ocupació temporal, assenyala l’informe, es va elevar de l’15% el 1984 a l’35,4% a mitjans dels noranta. Des de llavors, prop de l’90% dels nous contractes signats cada any han estat temporals.

El document de l’OCDE assenyala que en la majoria dels països analitzats els treballadors joves de les empreses amb major creixement, van assegurar no sentir-se “apartats” de la formació; mentre que els de les companyies més petites si van reportar aquesta mancança, especialment a Espanya i Eslovàquia.

LES EMPRESES AMB MÉS PROJECCIÓ S’ESFORCEN MÉS EN DESENVOLUPAR PLANS EFECTIUS PERQUÈ LES SEVES PLANTILLES ADQUIREIXIN NOVES HABILITATS, IDENTIFIQUEN ELS PUNTS FEBLES DELS SEUS EMPLEATS I ELS ANIMEN A SUPERAR-SE.

Cal que els professors espanyols incentivin més la lectura

L’informe destaca que un dels factors que més influeix per mantenir l’interès per l’aprenentatge en la vida adulta és la pràctica dels docents a l’aula mentre els nois encara són adolescents. El fet que l’alumne percebi interès per part de professor en el seu aprenentatge, l’entusiasme pel contingut que imparteix o el seu afany per estimular el pensament crític dels estudiants, influeix força. En aquest punt, Espanya surt ben parada doncs en preguntar als alumnes de 15 anys si perceben “entusiasme” per part dels seus professors, la puntuació mitjana dels països de l’OCDE és de 0,012, mentre que a Espanya és de 0,034.

En canvi, a l’hora de mesurar el seu grau d’estimulació cap a la lectura – és a dir, si el professor anima als estudiants a expressar la seva opinió sobre un text, si els ajuda a connectar les històries amb esdeveniments de la seva vida o, els proposa preguntes que els animin a participar, Espanya està per sota de la mitjana. La puntuació mitjana de l’OCDE és de -0.003, la de la UE de -0,024 i la d’Espanya de -0,309.

Aquestes actituds positives, milloren el rendiment dels estudiants. Ara bé, que té el professor és l’extensió del currículum escolar a Espanya, que no deixa el temps suficient per estimular activitats que no estiguin estretament relacionades amb el contingut específic de la seva matèria.

L’ENTUSIASME DELS DOCENTS PER LA MATÈRIA QUE IMPARTEIXEN ES TRASLLADA A COMPORTAMENTS I ACTITUDS DELS ESTUDIANTS, COM LA MOTIVACIÓ I LA PERSEVERANÇA.

https://elpais.com/educacion/2021-06-15/espana-es-uno-de-los-paises-de-la-ue-donde-mas-se-estanca-la-comprension-lectora-entre-los-15-y-los-27-anos.html