“DESMUNTAR LES BARRERES DESPRÉS DEL CONFINAMENT” (2)

Ara amb una nova etapa sòcio-sanitària en la que de nou ens toca adaptar-nos a situacions de tancament i de restricció de les relacions socials, ….. Què us he d’explicar!!! Novament hem hagut de readaptar les nostres rutines i anar reajustant el nostre estat d’ànim per tal de poder viure aquesta nova però reiterada situació. Ja aleshores, us comentava la importància de la readaptació de les rutines habituals, dels horaris i obligacions escolars així com l’acceptació i posada en pràctica de les normes preventives tot gestionant les pors de mares, pares i fills als contagis en la incertesa d’aquesta nova “vida” escolar i de relacions socials.

Els efectes de la pandèmia i el confinament han donat lloc a situacions estressants per a les famílies que poden desembocar en alteracions de les emocions, la conducta i la salut mental dels menors.

En general, els nens -i en menor mesura els adolescents- no són conscients que pateixen una situació estressant i, per això, sovint no saben expressar el malestar que senten. És llavors quan desenvolupen símptomes que poden alertar a mares/pares i mestres. Apareix simptomatologia com maldecaps, dolor abdominal, desànim, depressió, plors per qualsevol situació, i fins i tot, irritabilitat. La seva conducta a classe també canviarà així com el seu rendiment, que serà més lent i amb un sentiment més desassossegador.

L’estrès, l’ansietat és una reacció fisiològica, natural i fins i tot és una reacció adaptativa, que prepara al nostre cos per tal de poder afrontar adequadament una situació que considerem exigent o greu. L’estrès que sentim, ens ajuda a estar alerta i actius en certes situacions i ens resulta útil i necessari per tal d’aprendre a gestionar-lo.

El problema sorgeix quan aquest estrès es perllonga en el temps o bé, la situació a afrontar supera les nostres capacitats. Llavors l’estrès i l’ansietat que sentim serà una reacció que no ens beneficiarà, ans al contrari, ens perjudicarà i augmentarà la probabilitat de patir alteracions tant físiques com psicològiques.

Per tant, tot i que el mecanisme que anomenem estrès no té perquè ser necessàriament perjudicial, sí que hem de ser capaços d’observar als nostres fills i filles i, a nosaltres mateixos en les situacions que l’acompanyen i així ser conscients de en quines situacions  aquesta reacció és nociva.

Cal dir que és completament normal tenir sentiments d’ansietat en determinades situacions i a certes edats. Amb el temps, la majoria de nens i adolescents aprenen que els monstres no existeixen, que els exàmens s’aproven estudiant. No obstant això, per a altres, les sensacions estressants o d’ansietat són molt intenses o apareixen sovint.

Si hi ha un entorn on és imprescindible que es doni el desenvolupament de competències emocionals, aquest és el de la família. La clau està en aconseguir ser emocionalment intel·ligents i saber desenvolupar i posar en joc aquestes competències a l’hora de relacionar-nos.

Molts pares i mares ja són conscients de la importància que pot tenir l’educació i el correcte desenvolupament de les seves emocions, però no saben com començar amb això. Els pares són models de comportament per als fills, per això el primer pas és la consciència emocional dels pares, és a dir, ser conscients de les pròpies emocions, de les causes i de les possibles conseqüències.