“A mal viatge, mantes noves”

Primer van ser quinze dies, després ho varen allargar 15 dies més. Ara, ja es parla de què probablement aquest confinament s’allargarà com a mínim fins a finals de maig. És cert que alguns pares i mares ja estan començant a treballar (alguns no han pogut parar en tenir oficis essencials) però el cert és que a tots ens han limitat els desplaçaments i -potser- el que és més important, el contacte social. Som gent mediterrània, ens agrada el contacte i el trobem a faltar quan no el tenim. Més encara si aquesta falta de contacte és imposada per causes greus, com és el cas.

Però diu la dita popular que “A mal viatge, mantes noves”.

En altres temps, de ben segur hauríem desitjat tenir uns dies per poder estar tranquil·lament al sofà, o bevent una cerveseta a la terrassa de casa. I ara, ho tenim però ens costa, se’ns fa pesat i llarg i estem desitjant poder tornar a treballar.

Pensem, comentem (em truquen força pares i mares) i ens comencem a angoixar de com de pesat se’ls hi deu fer als nostres fills i filles. Però, …. com aguanten!!!

Aquesta setmana ja es comença a parlar de com serà aquest darrer trimestre a les escoles i instituts. De com seran les avaluacions, el canvi de curs, el pas a l’institut o, fins i tot, dels exàmens de selectivitat. Maleïdes notes. Les preocupacions respecte al treball escolar se’ns acumulen. No teníem prou mals de cap!!!

Així doncs, quan l’estrès se’ns comença a apoderar comencen a sorgir alteracions de caire emocional. Estrès i emocions que hauríem de ser curosos de no traspassar als nostres fills i filles per no desbordar-los. Així, una bona cuirassa psicològica en allunyarà de la negativitat i ens permetrà (als grans primer, després als fills) adaptar-nos millor a aquesta nova etapa que haurem d’entomar. Una nova etapa que no sabem quan durarà, com ens diran que s’aniran obrint “portes”. Per això es important que no posem fites massa concretes, que en parlem a casa però que alhora d’explicar-ho siguem flexibles amb els nostres plantejaments. Que siguem positius i que confiem en els nostres mecanismes personals, en la nostra capacitat per ser positius davant de la nova realitat que tindrem.

Amb aquesta actitud ensenyarem als nostres fills a gestionar millor els petits problemes quotidians i, fins i tot, aquelles situacions més complicades. Es tracta de tenir una percepció de la nova quotidianitat des d’una òptica més alegre tot visualitzant els entrebancs com a nous reptes. Educar als nostres fills en la capacitat d’adaptació és fonamental en la conformació del pensament en positiu i, això, els afavoreix notablement l’autoestima pròpia i el benestar personal.

Recordem:

No és tant important allò que succeeix sinó allò que pensem del què succeeix. No podem canviar els fets, però si la forma en com ens afecten.