EQF (Entrenador de la Quotidianitat Familiar)

        L’esfera familiar és, ara per ara, un dels espais més fortament associats a la                                                           felicitat, la seguretat, la protecció i l’afecte de les persones.

La família compleix un paper important en la construcció de la personalitat individual; un paper bàsic en el desenvolupament dels infants i joves com per exemple, en la transmissió de models de participació social, en l’amistat i amor o en l’interès cap a l’altre.

L’afectació però d’un dels seus membres, provoca un desequilibri i un patiment en la resta de la família que farà que tots busquin una nova posició on la família o la dinàmica d’aquesta, no és vegi pertorbada o incomodada.

Quan a casa o a l’escola nens i adolescents plantegen certes dificultats que afecten a com se senten, com rendeixen o com es comporten, mares i pares busquen suport si consideren que tot sols no poden afrontar aquestes problemàtiques que plantegen els seus fills.

D’altra banda, els nens o adolescents no expressen les seves dificultats de la mateixa manera que ho fem els adults. És per això que el seu comportament no pot entendre’s separadament del sistema familiar, doncs aquesta conducta influeix en cada persona i en el propi entorn familiar.

La meva experiència em diu que nens i adolescents tenen un gran coneixement sobre qui són i el que els passa però que sovint, la seva manera d’expressar-se no es prou encertada ni ben entesa. Per això, és important que es faci en el context adequat per a que ho puguin expressar i treballar de forma eficaç. Es en aquest punt on hi poden intervenir diferents tipus de professionals i des de diferents enfocs terapèutics.

Ara bé, quan pensem en algun tipus de tractament o teràpia que ens ajudi a l’abordatge d’aquestes situacions que ens incomoden, solem imaginar una sessió individual en la que una persona interactua amb un terapeuta (psicologia, pedagogia,….). Potser també concebem la possibilitat d’una sessió en grup, amb persones diferents amb un mateix tipus de problema. Però hi ha també un tipus d’enfoc -el de la psicologia positiva- que s’aplica sobre el grup familiar en el que es tracten els aspectes conflictius o que generen neguits als membres de la família.

Un nou tipus d’enfoc, el de la psicologia positiva que s’aplica sobre el grup familiar i en el que es tracten els aspectes conflictius o que generen neguits als membres de la família.

L’objectiu és enfortir i dotar de recursos a la família perquè puguin actuar de manera col.laborativa. En aquest enfoc, es tractarà doncs d’identificar primer les dinàmiques negatives i consolidar després, les diverses fortaleses que posseeixen els membres de l’estructura familiar per tal de buscar la manera d’harmonitzar-les i combinar-les de la manera més satisfactòria alimentant les seves qualitats més destacades.

Els seus principis bàsics d’intervenció es sintetitzen de la següent forma:

  • Es dona tanta importància al procés com al resultat.
  • Utilitza les fortaleses i capacitats de la família per assolir i mobilitzar els propis recursos  familiars.
  • Enfoc a les necessitats identificades per la família.
  • Promou l’adquisició de noves habilitats i competències mitjançant tipus específics de conductes de suport i rols.

Els objectius durant les sessions de treball són els següents:

  • Ser un punt de recolzament, acolliment i comprensió per a la família.
  • Treballar per millorar els símptomes que puguin presentar alguns membres de la família.
  • Informar de la valoració dels fills i el pla de treball que es realitza amb el nen/a o adolescent.
  • Transmetre pautes educatives perquè les apliquin amb els fills.
  • Millorar la relació pares-fills.