Mòbils, tablets i consoles. Mainaderes tecnològiques?

En els darrers anys, la forma en que ens comuniquem amb el nostre entorn ha fet canvis importants, sobre tot entre les persones joves. Si anys enrere la manera de comunicar-se era bàsicament a través del llenguatge oral i escrit amb converses presencials tipus carta-email o via telefònica, les noves tecnologies han anat desplaçant el llenguatge oral i ha anat posant en el primer lloc dels sistemes de comunicació, el llenguatge escrit. En aquest sentit, sistemes nous de comunicació com el Watts’app, Facebook o Instagram han reactualitzat la manera de comunicar-nos, sobretot entre els joves.

En aquest sentit, estudis recents de la Unió Europea expliquen que gairebé el 22% dels adolescents espanyols estan en risc de desenvolupar conductes additives relacionades amb internet per causa de l’ús abusiu de les xarxes socials, cosa que situa Espanya al capdavant d’Europa i, alhora revela que l’1,5% dels joves d’entre 14 i 17 anys pateixen aquesta addicció amb pics de “connexió” de fins a 3 hores de mitjana.

            A Catalunya, un adolescent de 15 anys es passa gairebé 3 hores diàries connectat a les xarxes entre setmana. Una xifra superior a l’espanyola.

Segons alguns experts, sembla encertat considerar que un ús setmanal superior a 20-28 hores (3-4 hores diàries) es pot considerar un ús excessiu. Així, de donar-se aquesta circumstància, estaríem parlant del que s’ha batejat com “síndrome de l’addicció a internet”.

Els adolescents doncs, són un dels objectius principals de l’economia digital cosa que provoca que cada vegada són més addictes a la dopamina que els proporcionen les recompenses que es reben a través de les xarxes socials i els jocs. La dopamina, es una substància coneguda com a “hormona de la felicitat”. Segons expliquen els experts, cada cop que tenim un “like” a les xarxes socials el nostre cervell rep una dosi de dopamina coneguda com “l’hormona de la felicitat”,  i això ens produeix una sensació de benestar. És per això que ens enganxem a les pantalles i ens costa tant no estar pendents del mòbil.

Els principals líders de la indústria de les xarxes socials, reconeixen que l’ús de les xarxes socials es basa en el funcionament del cervell i, en particular en els circuits neurals de la recompensa. D’altra banda, també han evidenciat com el 82,6% dels joves no pot controlar l’ús de les xarxes socials i que el 79,6% retarda les seves activitats diàries per passar temps en plataformes online.

Quins són els símptomes d’aquest tipus d’addicció

L’addicció a la tecnologia no genera dependència a una substància química i, per tant, no implica una vinculació  física sinó totalment psicològica. Amb tot però, si que podem trobar directament relacionada la falta de son, cosa que implica fatiga i, a mig termini, debilitació del sistema immunològic, alteracions del rendiment escolar, de la concentració i, fins i tot, es poden observar problemes d’agressivitat si li intentem retirar o controlar l’ús del mòbil, tablet o consola.

A més, alguns del problemes psicològics derivats d’un ús molt intens de les xarxes socials poden ser: disminució de la comunicació dins el nucli familiar, increment de la sensació de soledat i depressió, alteracions de l’humor i irritabilitat o, aïllament de l’entorn (familiar, social, professional, acadèmic…).

Internet i el conjunt de xarxes i jocs socials tenen múltiples beneficis i ben utilitzats poden tenir múltiples usos a nivell educatiu, d´obtenció d’informació, de comunicació amb altres persones o com a eina de treball doncs permet col·laboracions sense haver d´estar present físicament,…

 
 Les xarxes socials no estan exemptes de riscos essent-ne un grup especialment vulnerable els adolescents.

Per acabar, cal dir que les xarxes socials i internet són una eina molt útil però amb riscos potencials que han de ser coneguts per pares i fills i filles. No es tracta de prohibir. Es tracta de fer-ne un ús mesurat i adequat. Aquesta situació suposa un nou repte per a tots: família, centres educatius, empreses, institucions públiques i professionals de la salut. És necessari doncs, garantir els drets dels menors i adolescents i la necessitat d´educar tot protegint-los dels riscos potencials que generen. Per això és tan important que els menors entenguin que la seva forma d´actuar a les xarxes i en general a internet, poden marcar el seu futur personal i professional.

Us deixo aquí un recull de propostes a tenir en compte en l’ús de les xarxes socials:

  • Vetlleu per a que els vostres fills no facin servir Watt’s, Facebook o Instagram quan estiguin tristos doncs, segons els experts, empitjorarà encara més el seu estat d’ànim.
  • Elimineu de la pantalla principal del mòbil o tablet, les app’s de les xarxes socials. Així la “temptació” d’entrar-hi serà menor.
  • Desactiveu les notificacions.
  • Calculeu el temps que es passa mirant les xarxes, segurament us adonareu que és massa i començareu a reduir les hores que hi dedica. Pacteu un temps de “connexió” i tingueu un rellotge a prop i visible.
  • No s’ha de potenciar mai el sistema de mainadera tecnològica . Per això, no es recomanable que el primer joc estimulant sigui a través del mòbil o la tablet. És molt importat que els fills estableixin relacions amb els companys i amics i que toquin i experimentin amb el món real.
  • Finalment, es recomana que els menors de dos anys no juguin amb cap pantalla. Alhora, cal limitar-ne l’ús a un màxim d’una hora al dia, sempre supervisats per un adult i mai abans d’anar a dormir.

Ah, i sobretot, mares i pares hem de donar un bon exemple doncs de mitjana, els grans mirem el mòbil una trentena de vegades al dia!