Avui anem al metge. Por a la bata blanca en els nens.

Sovint els pares patim pels nostres fills quan veiem que tenen por a les persones que porten bata blanca quan anem a la visita del metge i, en general, a tot allò relacionat amb consultes sanitàries o visites a l’hospital.

Visitar al metge a vegades no és una cosa agradable, especialment pels nens petits doncs suposa afrontar una situació desconeguda o bé, massa coneguda en la que el record d’anteriors visites s’associa al dolor, a una separació dels pares per a certes proves mèdiques, a la intranquil·litat davant de persones estranyes. En definitiva, per la imaginació desbordada que tenen els infants.

Sovint quan li comentem als nostres fills petits que anem al metge, apareix un cert estat de neguit i fins i tot plors i poques ganes d’anar al metge. Aquestes situacions, a més de suposar moments de tensió als pares i professionals pot dificultar els diagnòstics o fins i tot, alterar els resultats de proves mèdiques doncs els símptomes es poden confondre.

És allò conegut com la ‘hipertensió de la bata blanca’ que fa que la pressió arterial pugi notablement en el moment en què es visita el metge, i torna a nivells normals només sortir de la consulta.

En definitiva, les bates blanques imposen, si més no, respecte. I per ajudar als nostres fills a superar aquesta por hem de normalitzar la situació i donar-los, explicacions que els tranquil·litzin.

D’altra banda, des del propi àmbit sanitari ja s’estan duent a terme diverses iniciatives perquè els petits ho portin millor. Així, s’han començat a veure com els metges ja no sempre porten bata blanca o unicolors, com els casquets o protectors són de colors diversos i fins i tot, podem veure metges o infermeres mig disfressats de pallasso.

Per ajudar-vos en aquestes situacions, us proposo algunes pautes que puguin ajudar a fer més planera la visita al metge.

Digues-li la veritat – No l’enganyis: és millor fer-li saber al nen amb una certa antelació -no més de dos dies- per tal que es pugui preparar i perquè no s’emporti una desagradable sorpresa i se senti traït.

Respon als seus dubtes: podem ajudar als nostres fills a que ens preguntin si li farà mal el que li han de fer, o com explicar-li al metge com se sent. Per això, podem informar-nos prèviament de les proves que li faran i explicar amb un llenguatge entenedor.

Destaca allò positiu del metge: explica-li que el metge el curarà i que gràcies a ell no li farà mal la panxa, o que li traurà els mocs i la tos. Parla-li del metge pel seu nom, això li resultarà més familiar i proper.

Dona-li exemple de tranquil·litat: els pares i les mares som el mirall dels nostres fills; si nosaltres ens mostrem inquiets, el nostre neguit li encomanarem a ells. Així, si et fan por les agulles, o et poses nerviós amb el que li puguin fer al teu fill, millor recorre a una altra persona perquè l’acompanyi.

Parla-li sovint: quan sigueu a la consulta i mentre el metge li faci les proves, parla-li, acarona’l i distreu-lo (això li donarà més seguretat i estarà més tranquil).

Fes que relacioni amb naturalitat amb el personal sanitari: quan el metge o infermera preguntin al nen, animeu-lo a que contesti. Això ajudarà a establir una relació de major proximitat, i fins i tot de confiança.

Destaca el seu bon comportament: felicita’l pel seu bon comportament en acabar. Per contra, si s’ha enfadat o ha plorat, procura no renyar-lo sinó animar-lo tot destacant aquelles coses que hagi fet bé.