Any nou, propòsits nous !!!

Ja hi som!, Ja ha arribat el nou any! Un festiu més, que haurem sopat abundosament i de ben segur haurem pensat en fer nous propòsits per aquest nou any.

Però ……, tot no és tant bonic com ens ho pinten (o ens ho pintem)!!! Fins i tot, pot ser perjudicial per a nosaltres mateixos, marcar-nos uns objectius i després no poder-los complir.

Si bé és cert que molta gent en el canvi d’any es fa nous propòsits, aquests desitjos de canvi també els podríem tenir qualsevol dia de l’any. Potser doncs, ens deixem portar -una vegada més- per la inèrcia costumista i, perquè no, consumista i formulem any rere any uns desitjos que difícilment podrem assolir.

De fet, diuen les estadístiques (n’hi ha per tot) que el dia 12 de gener de cada nou any, és el dia que més gent renuncia als seus nous propòsits i només un 8% fa realitat els seus propòsits. Fer exercici, anar al gimnàs, perdre pes, …. són alguns dels desitjos-objectius més comuns pel nou any però 1 de cada 4 no serà capaç de complir amb els seus propis objectius. Amb el nou any, els gimnasos augmenten un 70% les seves inscripcions però el mes de març, el 90% dels nous inscrits hauran abandonat el seu objectiu.

El què es cert es que si sentim la “necessitat” de fer-nos nous propòsits, de marcar-nos nous objectius, ho podem interpretar com que hi ha alguna cosa que no ens acaba d’agradar. Que volem millorar. Perfecte !

El problema no es tant la força de voluntat sinó el tipus de propòsits. Potser del que es tracta no es tant de No fer-nos propòsits, sinó de marcar-nos objectius més petits, més assumibles i assequibles. Potser estem una mica obsessionats en ser millors persones, en superar-nos, en sobresortir, en reinventar-nos. Els propòsits han de ser clars, amb una motivació real.

I una manera, potser, més fàcil de fer-ho és revisant-nos cada nit quan anem a dormir. Repensant com ha anat el dia, què hem fet, què podem millorar i què volem fer demà.

I amb els fills?

El sistema hauria de ser el mateix. Objectius i propòsits adequats a nosaltres i a ells. Tinguem en compte les nostres rutines quotidianes com treballar, anar a comprar, fer els àpats, rentadores, neteja, …… Bufffffff!!! Però tinguem en compte als nostres fills, la seva edat, les seves necessitats i prioritzem. Segurament, això darrer, serà la part més difícil. Saber prioritzar les nostres necessitats i rutines amb les dels nostres fills.

Per ajudar-vos a aconseguir els propòsits d’aquest nou any, us deixo aquí cinc propostes que crec són senzills, raonables, assumibles i assequibles:

  1. Col·laborar en les tasques de la llar: Per descomptat, un propòsit que ens hem de fer és el de contribuir junts al manteniment de casa. Aquest propòsit ensenya als fills a assumir petites responsabilitats per a col·laborar amb la família.
  2. Ordenar l’habitació després de jugar: Quan els proposes una responsabilitat, els vostres fills adquiriran un hàbit: l’ordre.
  3. Arreglar les coses a través del diàleg: Tots sabem que la comunicació és l’eina més important que tenim al nostre abast a l’hora de solucionar els conflictes que puguin sorgir. No obstant això, en ocasions, moguts per l’estrès o les preocupacions, deixem de costat el parlar i optem per fer ús de la imposició o fins i tot dels crits. Proposem-nos doncs, establir com a propòsit que puguem resoldre parlant les qüestions que ens neguitegen.
  4. Busquem temps: Excepte en els diferents períodes de vacances, és molt complicat que pares i fills puguin passar junts el temps que els agradaria. Els adults tenim agendes laborals molt atapeïdes i els nostres fills, múltiples activitats extraescolars. Malgrat tot, és important que fem l’esforç de trobar diàriament una estoneta per compartir impressions i conèixer què passa en la vida dels seus éssers estimats.
  5. L’hora del dinar o de sopar és “sagrada”: D’aquí que un darrer propòsit sigui acordar que els àpats es comparteixen entre tots, en la mesura que sigui possible, per tal de compartir el dia a dia, què ens ha passat, què sentim o què pensem. Ara bé, per això, el que s’ha d’establir és que l’hora dels àpats han de ser totalment lliures de tecnologia per així, fomentar la conversa familiar.