COM ATENDRE LES DIFICULTATS DELS FILLS PETITS A L’HORA DE DORMIR

Recentment hem estat parlant amb pares i mares  sobre el que costa que els nens s’adormin a la nit. Fins i tot, n’hi ha que m’han comentat la dificultat de que els infants s’estirin al llit i així començar a relaxar el cos.

Hi ha múltiples teories sobre com abastar les necessitats bàsiques dels infants en els primers anys de vida. Pares i mares opten per aquella opten per la que consideren més adequada per al seu nadó. Ara bé, els nens, necessiten experimentar un període de maduració que els permeti desenvolupar les capacitats innates.

A vegades, les nits són difícils quan els nens són molt petits. Els pares voldrien que se’n anessin a dormir sense queixar-se ni  plorar, i dormissin tota la nit seguida.

Pot passar, però, que la seva capacitat de dormir seguit no es desenvolupi correctament, sobre tot si els pares no segueixen cap pla per prevenir trastorns del son.

Els problemes en la conciliació de la son, juntament a com què fer quan es desperta durant la nit són les dificultats més freqüents que els pares tenen amb els seus fills en les edats més menudes.

Segons estudis pediàtrics, entre el primer i el segon any de vida dels nadons, un 20% dels nens solen despertar-se entre 5 a 7 vegades a la setmana.

Dormir és una activitat necessària, perquè amb ella es restableix l’equilibri físic i psicològic bàsic de les persones. El son, doncs, juga un paper fonamental en el desenvolupament i el benestar infantil ja que afavoreix els processos d’atenció i memòria i de consolidació dels aprenentatges promovent tot plegat un millor comportament de l’infant.

Alguns, són més excitables i sensibles que d’altres i els resulta més difícil adormir-se quan el dia ha estat més agitat. La part més important depèn del temperament del nen.

En aquest punt, cal esmentar que les respostes segures, tranquil·les i similars dels pares i les mares davant els comportaments de l’infant són cabdals per al desenvolupament d’un estil d’afecte segur i que s’estendrà fins a l’edat adulta convertint-se en un factor protector per a la seva autoconfiança i el seu desenvolupament socio-emocional

De vegades però, també els pares, mares i nens apunten dificultats per a poder separar-se els uns dels altres.

La durada del son nocturn varia en funció de l’edat, de l’estat de salut, de l’estat emocional i d’altres factors. En condicions normals, els nens es desperten durant el son, sobretot com més petits són.

Quines són les necessitats del nadó?

Hem tenir en compte que quan neix el nadó, ha estat nou mesos vivint dins de la seva mare, enganxat vint-i-quatre hores a ella. El nadó, en néixer,  canvia d’entorn i ha d’adaptar-se al seu nou entorn, on els sorolls, algunes persones i altres estímuls ambientals són molt diferents als que fins aquell moment coneixia (el so del cor de la mare, la seva olor, la veu del seu pare, …).

Quins són els trastorns del son més habituals?

INSOMNI CONDUCTUAL

La característica principal de l’insomni conductual és la incapacitat del nen per a conciliar el son si està sol, mostrant resistència i angoixa a l’hora de posar-lo al llit. Això fa que li costi molt agafar el son o que es desvetlli moltes vegades al llarg de la nit.

INSOMNI PER HIGIENE INADEQUADA DEL SON

Es dona en nens més grans i adolescents, i es caracteritza per estar associat a activitats diürnes que impedeixen una adequada qualitat del son i la incapacitat de mantenir-se despert i alerta durant el dia.

Com ajudar els nens a dormir!

Feta la rutina, els pares es poden quedar al costat del bressol fins que el nadó es quedi adormit. Progressivament sortir de l’habitació cada vegada una mica abans que s’adormin, perquè el fet d’agafar el son no angoixi al nen ni a pares.

Què fer davant un trastorn del son?

Despertar-se i demanar tenir contacte amb la mare o el pare, és un mecanisme de supervivència. La manera d’assegurar-se’n és despertar-se sovint.

Per això,  seria convenient crear una rutina i respectar-la, que el nen sàpiga que hi ha una organització a la nit abans d’anar a dormir: bany, sopar, conte o temps amb ell i al llit, per tal que el nadó s’acostumi a anar a dormir a la mateixa hora, amb una mateixa rutina i en un entorn tranquil, sense estrès ni presses.

També ens podem trobar que el nen tingui malsons

En els trastorns del son, no cal fer res: només mantenir la calma, no angoixar-se, assegurar-se que està bé o no pot caure del llit. Si el nen plora quan el deixem sol, agafeu-lo, consoleu-lo, a la mateixa habitació i amb el llum apagat, i torneu-lo a deixar al llit encara que estigui despert. Ho podeu repetir tantes vegades com calgui!

Si el nen es desperta i no li toca menjar, intenteu consolar-lo amb carícies i paraules amoroses i després deixeu-lo de nou al bressol perquè torni a adormir-se sol. Feu-ho tantes vegades com calgui!

Actueu sempre de la mateixa manera, mantingueu la calma i no us enfadeu, perquè enfadant-vos només aconseguireu que el nen s’alteri més, i vosaltres també. Si podeu, actueu per torns, així la parella podrà descansar.

Dormir en el mateix llit és una opció que trien moltes famílies, però hi ha famílies que sense escollir-ho i sense voler-ho acaben practicant-ho per aconseguir descansar una mica durant la nit.

Amb tot, que l’infant dormi al llit dels pares no l’ajuda a aprendre a dormir, i de retruc, altera el descans nocturn d’aquests pares.

Part de la informació ha estat extreta de la “Guía de Practica Clínica sobre Trastornos del Sueño en la Infancia y Adolescencia en Atención Primaria”,  i de documents de la Unitat Pediàtrica del Son de l’Hospital Sant Joan de Déu.