COM PODEM MILLORAR LES PREGUNTES ALS NOSTRES FILLS I FILLES?

Sovint, quan pares i mares anem a recollir als nostres fills a la sortida de l’escola, ens interessem per com els ha anat el dia a l’escola, si han fet alguna cosa que els ha interessat, si els ha passat res amb algun company o, si s’han quedat a dinar al cole, ens interessem també per l’àpat que han fet.

Mares i pares som conscients de la importància d’una bona comunicació amb els nostres fills-filles doncs no només obtenim informació sinó que sobretot ens permet establir un bon vincle afectiu mostrant-los interès sobre allò que els han passat o han fet mentre nosaltres no hi érem. Amb una bona comunicació amb els nostres fills, enfortirem el seu creixement emocional i, alhora, sabrem com han resolt les circumstancies viscudes, en el joc o en la relació amb amics, companys i mestres de l’escola.

Ells però, davant les nostres preguntes i independentment de l’edat que tinguin, sovint ens responen amb un breu “Bé !” o amb sort, a vegades són una mica més explícits i ens responen amb un extens “Molt bé!”.

Diuen que tot té el seu “truquillo” !!!

Sovint no ens adonem que tal i com fem les preguntes, aquestes són massa generals (Què, com ha anat el cole?, o bé Què tal el dia?, Què has fet avui?, …), preguntes massa obertes que inevitablement no ajuden als nostres fills ja que en realitat tal i com formulem la nostra pregunta, li estem demanant una resposta amb una informació molt àmplia. Davant d’això, ells tiren pel dret i ens donen una resposta també molt general.

Per això, quan vulguem saber com els ha anat allò que han fet mentre no han estat amb nosaltres, els haurem de preguntar de manera concreta, sense aclaparar-los ni atabalar-los. Millor cenyir-nos a qüestions o fets puntuals per a que ens puguin respondre de manera concreta. Esperant la seva resposta abans de cada nova pregunta.

Es important que no se sentin bombardejats i si es possible, trobem un espai temporal on poder xerrar tranquil·lament (p. ex mentre berenem asseguts en un banc del parc o a casa).

També serà important que el temps que destinem a preguntar, ho fem sense fer altres coses que ens puguin distreure a ell o a nosaltres (jugar, mirar wat’s, recollir roba estesa, guardar la compra, …) i mostrant sempre el nostre interès pel que ha fet i per les seves respostes. Aquesta mostra d’atenció per a les seves respostes, ens ajudarà a enfortir el vincle de confiança i afecte amb els nostres fills i filles.

Davant les seves simples i breus respostes no hem de desistir doncs si afluixem estarem perdent l’oportunitat de saber com se senten, de com es relacionen, de quins son els seus gustos i preferències i com les aborda. Tot l’intercanvi d’informació que puguem mantenir amb els nostres fills o filles serà vital per a saber com viuen el seu dia a dia i com gestiones els seus petits entrebancs i així poder-los ajudar en les seves estratègies d’afrontament a més de prevenir el bullying.

Hi ha força articles que parlen de com interessar-nos o fer preguntes als nostres fills-filles i que concreten tot un seguit de preguntes. En llisto les que m’han semblat més adequades:    Quadre preguntes

I per si us han quedat ganes de conèixer més estratègies educatives, us deixo aquí un link interessant i divertit en el que l’excel·lent comunicador Carles Capdevila explicava com “Educar amb humor”:  https://www.youtube.com/watch?v=g89nfJ_JWAg