“Chi va piano, va lontano”

Una aposta per una educació que tingui en compte els elements més dèbils del sistema

Com a educador, tot mirant d’entendre el sentit de l’educació i, dins d’ella, el paper de les relacions humanes, dels sentiments i les emocions, em vaig topar amb un article d’en Joan Domènech[1]: “L’elogi de l’educació lenta”. Un interessant article del que us en vull fer una breu referència.

Domènech, ens explica que “l’educació per naturalesa és una activitat lenta. Que qualsevol aprenentatge necessita períodes perllongats per consolidar-se i poder-hi aprofundir. Que aprendre és un procés que sovint volem delimitar i que desitgem que es faci tant ràpidament com sigui possible. Que l’educació necessita un model basat en la paciència, la tranquil·litat i la lentitud, és a dir, un model educatiu entès com la peça clau en el procés d’humanització de la societat”.

És per això que vaig considerar necessari treballar per ajudar a canalitzar el creixement personal i familiar d’aquelles persones que per un o altre motiu tenen dificultats (infants i joves, mares i pares, avis i àvies) amb la finalitat d’ajudar-los a assolir la maduresa emocional.

Així, l’educació ha d’orientar-se cap a l’adquisició de competències bàsiques per a la vida quotidiana, és a dir, les competències emocionals que no deixen de ser un  conjunt d’habilitats que permeten comprendre, expressar i regular de manera adequada els comportaments tot donant confiança a nens i pares i transmetent-los de manera positiva la creença en les seves pròpies possibilitats de millora.

La intel·ligència emocional doncs, consisteix en l’habilitat de canalitzar els sentiments i les emocions tot sabent discriminar entre elles i sabent utilitzar aquests coneixements per dirigir els propis pensaments i accions.

L’educació emocional, basada en la intel·ligència emocional es refereix a un grup diferent de capacitats mentals en els quals les persones són capaços de:

  • Percebre, avaluar i expressar les seves emocions
  • Utilitzar les emocions per facilitar el pensament
  • Entendre els antecedents i conseqüències de les emocions
  • Regular les emocions en un mateix i en els altres

Totes aquestes capacitats haurien d’aprendre-les en el seu desenvolupament. Competències emocionals necessàries per conèixer les seves pròpies emocions i les dels altres i així ser capaços de regular les seves emocions i expressar-les amb assertivitat.

Hi ha algunes estratègies per fomentar l’educació emocional a casa:

  • Tenir en compte les emocions i les opinions dels nens des del primer moment.
  • Donar opcions als nens per a que siguin capaços de prendre les seves pròpies decisions encara que sigui sota la supervisió de l’adult.
  • Fomentar l’autoestima dels teus fills. Per aconseguir-ho cal donar-los responsabilitats d’acord a la seva edat, deixar que prenguin les seves pròpies decisions, reconèixer la seva feina ben feta.
  • Ser un bon oient amb els nens, d’aquesta manera es sentiran valorats en tot moment.
  • Modelar el seu comportament (saber disculpar quan s’està equivocat, tractar-los amb respecte i amabilitat …) doncs els nens aprenen sobre les relacions a través de l’observació del comportament dels seus pares.
  • Respectar les diferències i entendre que cada nen té el seu propi talent i habilitats.

Amb el treball a Fer de Pares, l’empatia i l’acceptació incondicional amb els nens i pares, ajudem a crear una atmosfera de seguretat que permet entendre els comportaments i així trobar la millor solució a les problemàtiques i dinàmiques familiars.

[1] Joan Domènech Francesch. Llicenciat en Filosofia i Lletres. Mestre i aprenent de mestre (joandf.blogspot.com): “Aprenent de mestre. Reivindicador de la vida i l’educació lenta”…