El joc en el procés de creixement dels infants

Fa pocs dies va acabar el segon trimestre escolar i s’han pogut tenir uns merescuts dies de descans per als nostres fills i filles i, també, per als seus mestres que tant esforç i dedicació han demostrat. Uns dies de repòs, també d’estones de joc a casa que en més d’una ocasió han generat “mals de cap” a uns i altres doncs tots plegats estem acostumats a les rutines i horaris escolars quotidians.

Es per això que m’he decidit a escriure avui sobre la importància del joc en el desenvolupament dels infants.

Ara bé, ja em coneixeu! Sabeu que sempre us he recomanat que malgrat que els nens i les nenes han de jugar se’ls ha d’acompanyar. Això no vol pas dir que sempre hem d’estar jugant amb ells. No, no. Només els hem d’acompanyar !  Han de saber que estem pendents d’ells però han d’aprendre a jugar sols o entre germans i amics.

Acompanyar-los vol dir marcar-los el camí, també en el joc i en l’organització i assumpció de les seves responsabilitats és a dir, jugar organitzadament, sense estridències i sabent d’antuvi que durant i després del joc hi ha responsabilitats.

El joc serveix per a què els nens i nenes aprenguin a “relacionar-se” amb objectes, amb persones del seu entorn i, alhora, el joc els facilita que puguin posar en pràctica les seves habilitats tot desenvolupant aquelles que ja han après.

Un cop fetes aquestes consideracions, cal tenir present que hi ha diferents aspectes en els que el joc influeix en el desenvolupament dels infants:

  • L’aspecte motriu on a través de jocs en els que allò que fan els nens hi intervenen la coordinació sensitiva i motora. Són jocs on sobresurt el moviment amb el propi cos, interactuant amb objectes i amb allò que l’envolta. En aquests jocs, els nens descobreixen la seva influencia en l’entorn i on a través del joc també es va fent poc a poc una representació mental del propi cos, cosa que li permet guanyar confiança en sí mateix per tal de continuar descobrint i desenvolupant les pròpies capacitats i habilitats físiques bàsiques .
  • La intel·ligència emocional i social que els permet desenvolupar i conèixer les pròpies emocions per anar aprofundint en sí mateix i així aprendre a gestionar, reconèixer i prendre consciència del què senten cosa que li permetrà establir bones relacions amb els altres i, alhora, aprendre a regular els sentiments, les pròpies emocions i conèixer les dels altres tot aprenent empatia, autocontrol, com reforçar la pròpia autoestima i a fer ús de les habilitats socials cosa que li permetrà abordar la resolució dels problemes o conflictes quotidians.

Deia en Piaget que els nens i les nenes, per adaptar-se de manera intel·ligent a la realitat que els envolta, disposen de dos mecanismes (el d’assimilació i el d’acomodació) que els permeten transformar la realitat segons les seves necessitats per així comprendre-la i adaptar-s’hi millor.

Així doncs, els nens que juguen amb les persones adultes del seu entorn de referència, son nens que se senten observats, escoltats, atesos i estimats cosa que els proporciona la confiança i seguretat  necessària per al seu desenvolupament. 

I ja per acabar, us explico un petit secret!!!                                                                   Si fóssim conscients que quan estan jugant en realitat estan aprenent coses imprescindibles per a la seva vida, voldríem ficar-hi cullerada, els posaríem horaris i objectius, els estimularíem, dirigiríem i renyaríem quan juguen malament, fins i tot els qualificaríem i potser, es diagnosticarien mitja dotzena de trastorns del joc infantil, alguns dels quals tractaríem amb pastilles..

Així doncs, tenir temps per jugar és un dels millors regals que podem oferir als nostres fills i als nens en general.