LA COMPRENSIÓ LECTORA ENTRE ELS 15 I ELS 27 ANYS S’ESTANCA

Així es desprèn de l’informe publicat aquest dimarts per l’OCDE (Competències 2021: aprenentatge per a la vida). Els autors de l’estudi apunten a diversos factors que porten als espanyols a estancar-se en la seva habilitat per entendre els textos:

  • l’abandonament dels estudis de manera prematura -Espanya és el país de la UE amb la major nombre de joves que no estudien més enllà de l’ESO, un 17% davant el 10% de mitjana europea-,
  • el nombre dels que ni estudien ni treballen i,
  • la poca formació que ofereixen les empreses.

L’informe analitza el rendiment acadèmic d’aquests nois nascuts entre 1984 i 1985 i compara els resultats obtinguts en 26 països de l’OCDE pels alumnes de 15 anys en les proves PISA -que mesuren el nivell de competència en matemàtiques, ciències i comprensió lectora- de l’any 2000, i els obtinguts pels joves d’aquesta mateixa generació en complir 25, 26 i 27 anys en la prova PIAAC -la avaluació de competències d’adults- el 2012.

L’abandonament dels estudis de manera prematura

El període de l’adolescència, indica l’informe de l’OCDE, és un període de canvis neurològics associats a una major impulsivitat, dificultats per avaluar els beneficis a llarg termini i una tendència a assumir més riscos. Tots aquests canvis es produeixen al mateix temps que els joves han de prendre decisions transcendentals sobre la seva trajectòria acadèmica, que requereixen avaluar les diferents alternatives.

De l’anàlisi es dedueix clarament que l’evolució en els aprenentatges entre la vida adolescent i l’adulta, és més baixa en els països en què més alumnes abandonen les aules, estan aturats o fan menys pràctiques a l’empresa. El problema apareix quan no hi ha xarxes per assegurar que els joves segueixin formant-se una vegada que han finalitzat els estudis obligatoris amb 16 anys.

Una altra dada interessant és la diferència de puntuació entre aquells que al menys un progenitor té estudis superiors i aquells que els pares no tenen aquest nivell educatiu.

ELS ADOLESCENTS QUE LLEGEIXEN EN PAPER MILLOREN LA SEVA COMPRENSIÓ DAVANT ELS QUE HO FAN EN PANTALLA

Més orientació per reduir el nombre de ‘ninis’

Els autors de l’informe consideren que dotar els centres educatius de programes d’orientació d’alta qualitat és un dels primers passos per reduir el nombre de joves que ni estudien ni treballen. Juntament amb Itàlia, Grècia i Irlanda, Espanya és el país amb la major proporció de ninis, segons dades de 2015, i aquest és un altre dels factors que accentuen la pèrdua de coneixements entre l’adolescència i la vida adulta.

L’estudi destaca que mentre a la mitjana dels països de l’OCDE el 34% dels nois de 15 anys han participat en algun programa de pràctiques o voluntariat per esbrinar la seva vocació, a Espanya ho ha fet només el 22%. A més, la Unesco recomana un orientador escolar per cada 250 alumnes, però, segons dades del Ministeri d’Educació espanyol, aquesta ràtio se supera amb escreix en la majoria dels instituts, arribant fins i tot a un orientador per cada 1.000 estudiants.

LA UNESCO RECOMANA UN ORIENTADOR ESCOLAR PER CADA 250 ALUMNES. A ESPANYA LA RÀTIO ÉS UN PER CADA 1.000 ESTUDIANTS.

Escassa formació a les empreses

Un altre dels factors és la manca de formació que les empreses proporcionen als seus empleats més joves.

L’investigador i professor de la Universitat Carlos III Antonio Cabrales va analitzar en el com els contractes temporals a Espanya -que afecten fonamentalment als més joves- estan associats amb un menor nivell de formació per part de les companyies. La taxa d’ocupació temporal, assenyala l’informe, es va elevar de l’15% el 1984 a l’35,4% a mitjans dels noranta. Des de llavors, prop de l’90% dels nous contractes signats cada any han estat temporals.

El document de l’OCDE assenyala que en la majoria dels països analitzats els treballadors joves de les empreses amb major creixement, van assegurar no sentir-se “apartats” de la formació; mentre que els de les companyies més petites si van reportar aquesta mancança, especialment a Espanya i Eslovàquia.

LES EMPRESES AMB MÉS PROJECCIÓ S’ESFORCEN MÉS EN DESENVOLUPAR PLANS EFECTIUS PERQUÈ LES SEVES PLANTILLES ADQUIREIXIN NOVES HABILITATS, IDENTIFIQUEN ELS PUNTS FEBLES DELS SEUS EMPLEATS I ELS ANIMEN A SUPERAR-SE.

Cal que els professors espanyols incentivin més la lectura

L’informe destaca que un dels factors que més influeix per mantenir l’interès per l’aprenentatge en la vida adulta és la pràctica dels docents a l’aula mentre els nois encara són adolescents. El fet que l’alumne percebi interès per part de professor en el seu aprenentatge, l’entusiasme pel contingut que imparteix o el seu afany per estimular el pensament crític dels estudiants, influeix força. En aquest punt, Espanya surt ben parada doncs en preguntar als alumnes de 15 anys si perceben “entusiasme” per part dels seus professors, la puntuació mitjana dels països de l’OCDE és de 0,012, mentre que a Espanya és de 0,034.

En canvi, a l’hora de mesurar el seu grau d’estimulació cap a la lectura – és a dir, si el professor anima als estudiants a expressar la seva opinió sobre un text, si els ajuda a connectar les històries amb esdeveniments de la seva vida o, els proposa preguntes que els animin a participar, Espanya està per sota de la mitjana. La puntuació mitjana de l’OCDE és de -0.003, la de la UE de -0,024 i la d’Espanya de -0,309.

Aquestes actituds positives, milloren el rendiment dels estudiants. Ara bé, que té el professor és l’extensió del currículum escolar a Espanya, que no deixa el temps suficient per estimular activitats que no estiguin estretament relacionades amb el contingut específic de la seva matèria.

L’ENTUSIASME DELS DOCENTS PER LA MATÈRIA QUE IMPARTEIXEN ES TRASLLADA A COMPORTAMENTS I ACTITUDS DELS ESTUDIANTS, COM LA MOTIVACIÓ I LA PERSEVERANÇA.

https://elpais.com/educacion/2021-06-15/espana-es-uno-de-los-paises-de-la-ue-donde-mas-se-estanca-la-comprension-lectora-entre-los-15-y-los-27-anos.html

“DESMUNTAR LES BARRERES DESPRÉS DEL CONFINAMENT” (2)

Ara amb una nova etapa sòcio-sanitària en la que de nou ens toca adaptar-nos a situacions de tancament i de restricció de les relacions socials, ….. Què us he d’explicar!!! Novament hem hagut de readaptar les nostres rutines i anar reajustant el nostre estat d’ànim per tal de poder viure aquesta nova però reiterada situació. Ja aleshores, us comentava la importància de la readaptació de les rutines habituals, dels horaris i obligacions escolars així com l’acceptació i posada en pràctica de les normes preventives tot gestionant les pors de mares, pares i fills als contagis en la incertesa d’aquesta nova “vida” escolar i de relacions socials.

Els efectes de la pandèmia i el confinament han donat lloc a situacions estressants per a les famílies que poden desembocar en alteracions de les emocions, la conducta i la salut mental dels menors.

En general, els nens -i en menor mesura els adolescents- no són conscients que pateixen una situació estressant i, per això, sovint no saben expressar el malestar que senten. És llavors quan desenvolupen símptomes que poden alertar a mares/pares i mestres. Apareix simptomatologia com maldecaps, dolor abdominal, desànim, depressió, plors per qualsevol situació, i fins i tot, irritabilitat. La seva conducta a classe també canviarà així com el seu rendiment, que serà més lent i amb un sentiment més desassossegador.

L’estrès, l’ansietat és una reacció fisiològica, natural i fins i tot és una reacció adaptativa, que prepara al nostre cos per tal de poder afrontar adequadament una situació que considerem exigent o greu. L’estrès que sentim, ens ajuda a estar alerta i actius en certes situacions i ens resulta útil i necessari per tal d’aprendre a gestionar-lo.

El problema sorgeix quan aquest estrès es perllonga en el temps o bé, la situació a afrontar supera les nostres capacitats. Llavors l’estrès i l’ansietat que sentim serà una reacció que no ens beneficiarà, ans al contrari, ens perjudicarà i augmentarà la probabilitat de patir alteracions tant físiques com psicològiques.

Per tant, tot i que el mecanisme que anomenem estrès no té perquè ser necessàriament perjudicial, sí que hem de ser capaços d’observar als nostres fills i filles i, a nosaltres mateixos en les situacions que l’acompanyen i així ser conscients de en quines situacions  aquesta reacció és nociva.

Cal dir que és completament normal tenir sentiments d’ansietat en determinades situacions i a certes edats. Amb el temps, la majoria de nens i adolescents aprenen que els monstres no existeixen, que els exàmens s’aproven estudiant. No obstant això, per a altres, les sensacions estressants o d’ansietat són molt intenses o apareixen sovint.

Si hi ha un entorn on és imprescindible que es doni el desenvolupament de competències emocionals, aquest és el de la família. La clau està en aconseguir ser emocionalment intel·ligents i saber desenvolupar i posar en joc aquestes competències a l’hora de relacionar-nos.

Molts pares i mares ja són conscients de la importància que pot tenir l’educació i el correcte desenvolupament de les seves emocions, però no saben com començar amb això. Els pares són models de comportament per als fills, per això el primer pas és la consciència emocional dels pares, és a dir, ser conscients de les pròpies emocions, de les causes i de les possibles conseqüències.

DESMUNTAR LES BARRERES DESPRÉS DEL CONFINAMENT (1)

Després d’haver estat “escolaritzats” a casa durant els darrers tres mesos, la tornada a les aules pot resultar complicada per a nens i adolescents.

A la necessària readaptació de les rutines habituals, horaris i obligacions escolars, s’hi hauran de  sumar l’acceptació i posada en pràctica de les normes preventives, les pors de mares, pares i fills als contagis i la incertesa de com es plantejarà aquesta nova vida escolar a la tornada a l’escola.

Per això, m’ha semblat interessant parlar-vos avui d’allò que podem fer des de casa per a facilitar l’adaptació dels nens a les seves activitats escolars ja que des de casa, les famílies poden ajudar molt tot explicant-los amb anticipació com s’hauran de relacionar amb mestres i companys i de com seran les rutines i horaris de l’escola.

Ara bé, per això és molt important que l’escola faci una àmplia feina d’informació per a que pares i mares tinguin clar com seran aquestes “noves” relacions a l’entorn escolar.

Cal no oblidar que cada nen, cada adolescent i cada edat té les seves circumstàncies personals, més encara si duran aquest període de confinament hi ha hagut alguna pèrdua personal a la família pel COVID-19 la tornada a l’escola pot ser més complicada, sobretot si la situació no ha permès poder-se acomiadar de familiars estimats per causa de les normes de seguretat preventiva imposades per l’Estat d’Alarma.

Durant el confinament hem muntat entre tots, una capa protectora de mesures enfront de virus, que en l’aspecte emocional, ha vingut acompanyat d’un sentiment de por, més o menys intens. Com passa sovint, allò que vivim nosaltres com a adults, també ho experimenten els nostres fills. Durant moltes setmanes, ens hem hagut d’adaptar a una situació de tancament, i en general, ho hem aconseguit reajustant les nostres rutines i modificant el nostre estat d’ànim per tal de poder viure aquesta situació. Ara, cal fer nous canvis i això també va acompanyat d’un “nou estrès” que caldrà gestionar i adaptar-s’hi.

Com deia, l’edat de nens i adolescents determina en part com es gestionarà el confinament, la tornada a les aules i
el retrobament amb el món exterior.

Els més petits tindran més dificultat per contenir els seus impulsos i voldran tocar, acostar-se als altres, jugar i córrer, però també, seran menys conscients del perill de contagi de virus i, per tant, menys por.

A partir dels cinc anys, poden sentir i conèixer molt millor la realitat i poden estar més neguitosos i/o fins i tot espantats per les “exigències” de la nova situació doncs l’etapa que acabem de viure ha tingut efectes regressius en tots nosaltres: dependència, vulnerabilitat, …

És per això que els experts suggereixen tenir en compte diverses pautes perquè el retorn dels nens a la nova normalitat sigui el menys traumàtic possible i per a que mares i pares transmetin seguretat als seus fills:

  • Caldrà parlar-los amb claredat i calma sobre la nova situació. Tots captem informació més enllà de les paraules, els nens més. Per això, convé transmetre’ls serenitat i confiança amb el nostre to de veu i actitud a l’hora de sortir al carrer i tornar a l’escola.
  • Repassar i memoritzar amb els nens abans de sortir de casa les normes de protecció i només insistir en elles si és necessari per evitar provocar en el nen avorriment i una excessiva tensió.
  • Respondre a les seves preguntes de manera clara i senzilla.
  • Mostrar-nos pacients i comprensius davant la por que puguin tenir per a la tornada a l’escola.
  • Amb els nens i nenes més petits, plantegem-ho com un joc, així s’implicaran en les normes de protecció i prevenció de la salut.
  • Recordar als fills que les mesures de prevenció són temporals i que el retorn a la normalitat depèn de com de bé ho fem tots i totes.
  • Si el nostre fill o filla, incompleix alguna norma evitem el mal humor o renyar-los.

Per tot plegat, es poden simplificar les normes en tres conceptes bàsics, com rentat de mans, distància entre les persones i ús de mascareta.

No obstant, es tracta d’una situació que “no és habitual” i que en general, els nens i nenes, tot i que han tolerat molt bé el confinament, també tenen ganes de sortir.


COM AJUDAR ALS NENS A AFRONTAR LA “NOVA NORMALITAT” SENSE PETONS NI ABRAÇADES

Aquestes darrers dies fent suport -telefònic- amb famílies amb les que treballem hàbits, rutines o gestió emocional, sovint pares i mares em plantejaven els neguits que els generava el haver de treballar des de casa alhora que atendre convenientment als seus fills i filles. Fills i filles, pares i mares ens hem hagut de mentalitzar i esforçar per donar valor al fet d’estar a casa. Alhora, fer entendre això als nostres fills no ha estat fàcil. Però en general, ho hem aconseguit i -cal dir-ho- amb molt èxit malgrat tots els inconvenients patits.

Ara, a mesura que avancem en les etapes de desconfinament, anem recuperant hàbits i rutines i entrant en el que han anomenat com la “nova normalitat” condicionats per les mesures de distanciament social que hem de mantenir per tal d’evitar el contagi de la Covid-19.

Aquesta nova situació genera tot un garbuix d’emocions doncs hi ha persones que ho viuen amb cert temor i, molts nens i nenes que, malgrat les ganes de retrobar-se amb els seus amics, companys, familiars i fins i tot tornar a l’escola per a  recuperar les seves relacions tal com les tenien fa tres mesos.

Amb tot, en aquest temps hem incorporat nous hàbits i noves formes de relacionar-nos que van des de la comunicació virtual o el haver de mantenir-nos separats, de no tocar-nos ni besar-nos per saludar-nos o de no veure els somriures que amaguen les mascaretes. 

Ara bé, fins a quin punt poden els nens aguantar aquestes mesures de distanciament social? Evitaran petons i abraçades? S’acostumaran a relacionar-se així? I si en el futur també rebutgen petons i abraçades? Seran més freds en les seves relacions? 

“Els nens són de goma, tenen una gran capacitat d’adaptació, així que s’hi acostumaran. El que no podem saber del cert és quines conseqüències pot tenir el confinament i aquesta nova realitat en ells a mig i llarg termini. El contacte físic amb altres persones no es recuperarà de la nit al dia, per a alguns serà complicat “, comenta Paula Mella, psicòloga experta en teràpia de família.

L’edat i la personalitat de cada infant o adolescent influeix en com els pot afectar aquesta nova normalitat: “els més petits s’han adaptat ràpid a la nova rutina a casa (no tant els adolescents!!!) tot i que alguns, n’han fet d’ella el seu búnquer. És probable que molts es tornin més tímids, que els costi més anar a de nou a l’escola o a l’escola bressol.

En el cas dels més grans i en els adolescents, el risc deriva del fet que s’han acostumat a relacionar-se a través de les pantalles, a passar moltes hores amb elles, i poden perdre habilitats a l’hora de relacionar-se o de mantenir un contacte presencial. 

Per això, tant en uns com en altres caldrà motivar-los perquè no perdin aquesta part important de la comunicació presencial, de l’afecte. Raonant-ho tant bé com tantes mares i pares van fer al començament de l’etapa del confinament. Ara però, a l’inrevés.

En aquest sentit, us resumeixo aquí unes senzilles pautes que poden ajudar a que nens i adolescents afrontin millor aquesta nova normalitat sense petons ni abraçades perquè les normes de distanciament no passin factura al seu benestar emocional.

1. Primer de tot, una bona explicació

Com les persones adultes, infants i adolescents segueixen millor les normes si entenen el perquè”, la importància de saber mantenir el distanciament social i de recuperar les relacions presencials. Per a això és fonamental adaptar les explicacions a l’edat dels nostres interlocutors, amb un llenguatge que puguin entendre bé .  

Amb els més grans caldrà destacar la importància de ser prudents quan es relacionin amb altres persones, els perills i les conseqüències d’un possible contagi, però també explicar-los la importància que té sortir al carrer, contactar amb altres persones i recuperar una vida el més normal possible. 

2. Més mostres d’afecte a casa

“Haver de mantenir la distància de portes enfora no implica que, dins de casa, amb els qui es conviu, no es puguin donar petons o fer abraçades”. La idea és reforçar el contacte entre persones.

3. Cercar formes divertides de fomentar el distanciament social

És complicat demanar als nens que es mantinguin separats entre sí, que juguin sense tocar-se … Però, diuen els psicòlegs, sí que podem proporcionar-los joguines o suggerir entreteniments i jocs que permetin una major distància, com per exemple, l’amagatall, el joc de comptar i tocar paret, …Per contra, convé evitar que realitzin activitats col·lectives que els alterin molt.

4. Donar-los més autonomia

En el cas dels més grans, després de setmanes reclosos amb els pares a casa, és el moment de donar-los una major autonomia (emfatitzant el respecte de les normes i la higiene) i fomentar i facilitar les visites a les cases o als parcs perquè mantinguin el contacte presencial, físic, amb amics.  

5. Estar atents a les seves “variacions emocionals”

És important que mares i pares estiguin atents als canvis de conducta o d’estat d’ànim dels seus fills per a poder detectar possibles malestars emocionals. És probable que, en els primers dies i en els primers contactes, alguns nens mostrin fredor en les seves relacions, que tinguin por de sortir al carrer, que estiguin més ansiosos, que es mostrin més freds en les seves relacions o no vulguin sortir al carrer.

6. Restringir les pantalles

L’ús de les pantalles i de les xarxes socials ha estat i és una escapatòria i un alleujament a curt termini (per a ells i per a nosaltres!!!), però això se’ns pot tornar en contra donat que augmenta els nivells d’ansietat en els nens alterant el seu sistema nerviós i pot desembocar en una addicció. Per això és molt important regular el temps diari que hi dediquen.

Ara bé, malgrat tot si per alguna cosa destaquen els nens i adolescents és per la seva gran capacitat d’adaptabilitat, així que el més segur és que la seva conducta i estat d’ànim es vagi normalitzant amb el temps. Tinguem confiança en ells i elles i en nosaltres mateixos.

Adaptació de l’article de Mayte Rius publicat a La Vanguardia.

https://www.lavanguardia.com/vivo/mamas-y-papas/20200605/481595395003/ninos-distancia-social-sin-besos-abrazos.html?utm_term=botones_sociales_app&utm_source=social-otros&utm_medium=social


“A mal viatge, mantes noves”

Primer van ser quinze dies, després ho varen allargar 15 dies més. Ara, ja es parla de què probablement aquest confinament s’allargarà com a mínim fins a finals de maig. És cert que alguns pares i mares ja estan començant a treballar (alguns no han pogut parar en tenir oficis essencials) però el cert és que a tots ens han limitat els desplaçaments i -potser- el que és més important, el contacte social. Som gent mediterrània, ens agrada el contacte i el trobem a faltar quan no el tenim. Més encara si aquesta falta de contacte és imposada per causes greus, com és el cas.

Però diu la dita popular que “A mal viatge, mantes noves”.

En altres temps, de ben segur hauríem desitjat tenir uns dies per poder estar tranquil·lament al sofà, o bevent una cerveseta a la terrassa de casa. I ara, ho tenim però ens costa, se’ns fa pesat i llarg i estem desitjant poder tornar a treballar.

Pensem, comentem (em truquen força pares i mares) i ens comencem a angoixar de com de pesat se’ls hi deu fer als nostres fills i filles. Però, …. com aguanten!!!

Aquesta setmana ja es comença a parlar de com serà aquest darrer trimestre a les escoles i instituts. De com seran les avaluacions, el canvi de curs, el pas a l’institut o, fins i tot, dels exàmens de selectivitat. Maleïdes notes. Les preocupacions respecte al treball escolar se’ns acumulen. No teníem prou mals de cap!!!

Així doncs, quan l’estrès se’ns comença a apoderar comencen a sorgir alteracions de caire emocional. Estrès i emocions que hauríem de ser curosos de no traspassar als nostres fills i filles per no desbordar-los. Així, una bona cuirassa psicològica en allunyarà de la negativitat i ens permetrà (als grans primer, després als fills) adaptar-nos millor a aquesta nova etapa que haurem d’entomar. Una nova etapa que no sabem quan durarà, com ens diran que s’aniran obrint “portes”. Per això es important que no posem fites massa concretes, que en parlem a casa però que alhora d’explicar-ho siguem flexibles amb els nostres plantejaments. Que siguem positius i que confiem en els nostres mecanismes personals, en la nostra capacitat per ser positius davant de la nova realitat que tindrem.

Amb aquesta actitud ensenyarem als nostres fills a gestionar millor els petits problemes quotidians i, fins i tot, aquelles situacions més complicades. Es tracta de tenir una percepció de la nova quotidianitat des d’una òptica més alegre tot visualitzant els entrebancs com a nous reptes. Educar als nostres fills en la capacitat d’adaptació és fonamental en la conformació del pensament en positiu i, això, els afavoreix notablement l’autoestima pròpia i el benestar personal.

Recordem:

No és tant important allò que succeeix sinó allò que pensem del què succeeix. No podem canviar els fets, però si la forma en com ens afecten.

“Nens, adolescència i ansietat”. Eva Millet

Fa just una setmana vaig llegir una entrevista que li varen fer a l’Eva Millet (periodista, escriptora i divulgadora, especialitzada en educació) en la que parlava del seu darrer llibre, “Nens, adolescència i ansietat”. En l’entrevista, Millet posa sobre la taula allò que ella anomena una epidèmia silenciosa, l’ansietat y que afecta de manera important als menors. Com que m’ha semblat molt interessant, us faig un resum d’aquesta entrevista.

Millet comença fent referència a un estudi sobre la Salut Mental a la Infància fet per l’ONG americana Child Mind Institute; en aquest estudi, s’explica que en els últims 10 anys els diagnòstics de trastorns d’ansietat en joves menors de 17 anys han augmentat del 3,5% a l’4,1%. En xifres, impressiona: uns 117 milions de nens i adolescents a tot el món han patit un trastorn d’ansietat. Una altra dada preocupant és que el 80% d’ells no rep tractament. Al nostre país, un 20% dels adolescents espanyols pateix ansietat segons es va posar de manifest en el VI Curs de Salut integral en l’Adolescència, organitzat per la Societat Espanyola de Medicina de l’Adolescència.

L’actual crisi del coronavirus, el confinament i el bombardeig constant d’informació, moltes vegades alarmista, pot influir en els menors i causar-los algun episodi d’ansietat. Per això, cal estar alerta, doncs tot aquest bombardeig i el propi fet d’haver d’estar a casa obligatòriament, fa que allò que senten es tradueixi en una emoció difícil de saber gestionar. Penseu que, si ja és difícil d’explicar per als adults, als nens i nenes o als adolescents i joves, els costa molt més.

“Els més petits no et diran” tinc ansietat, mama ” sinó que ho expressaran d’altres maneres.

Així que hem d’estar alertes, apunta Eva Millet i recomana estar pendents d’alguns senyals amb les que els menors ens poden alertar que estan patint, sense dir-ho expressament:

  • Múltiples i continuades “queixes” de símptomes de petites malalties (mal de cap, de panxa …).
  • Mutisme; complicacions constants i exagerades (tipus “la mare i el pare moriran?, els avis?,…), que a nosaltres ens semblen tonteries però que ells es prenen molt seriosament.
  • Alteracions en els patrons de son i fam.
  • Irascibilitat, oposicionisme, comportaments disruptius.
  • Rebuig a anar a llocs als quals habitualment anaven (un cop hagi acabat el confinament!!!).
  • Bloqueig en situacions acadèmiques o esportives. Desmotivació generalitzada.

En definitiva, tot allò que ens alerti, i que ens faci pensar… “no reconec al meu fill”.

Com pot influir la crisi sanitària que estem vivint en l’ansietat dels menors?

En aquest punt Eva Millet diu que “estem en la tempesta perfecta per a generar ansietat, tant en els nens com en la gent gran: incertesa sanitària, incertesa econòmica, confinament obligatori , ….

L’ansietat és una emoció que sorgeix a partir de la incertesa, quan no sabem què passarà. És el que es desencadena a partir de la por, d’un ensurt: quan veiem una serp verinosa per exemple, ens fa por de que ens mossegui i generem ansietat per les conseqüències d’una possible mossegada (serà molt dolorós? Arribaré a l’hospital? Moriré? Què li passarà a la meva família si moro? …). Doncs aquí el COVID-19 seria la serp, un perill real i les probables conseqüències de la mossegada d’una serp, és a dir, l’ansietat. Per descomptat, els nens i adolescents també poden viure aquest canvi sobtat de vida amb incertesa. Per això els adults, més que mai, hem d’actuar com a tals i guiar-los en aquests moments difícils; tenir infinites dosis de paciència i comprensió i ésser referents.

Quins símptomes haurien d’alertar pares i mares que un menor està patint ansietat?

L’ansietat és una emoció difícil de definir, difusa, fantasmal i complexa i si als adults ja ens costa expressar-la, encara més als nens. Els més petits no et diran ‘tinc ansietat, mare’, sinó que l’expressaran d’altres maneres.E

Com ho podem afrontar?

Ara que la gestió emocional està tant de moda, podem explicar-los què és l’ansietat. Dir-los que és lògic que l’experimentin i ajudar-los a gestionar-la si aquesta es dispara.

Aquesta situació de confinament no és ideal, és clar, perquè una de les maneres de gestionar-la és passejar o tenir més contacte amb la natura, i ara això no ho podem fer. Però afortunadament, hi ha altres maneres: com el joc, el dormir, ajudar a preparar els menjars, fer respiracions, escoltar música, ballar, …

Amb el confinament i les notícies imparables sobre el coronavirus, com podem prevenir que aparegui l’ansietat?

L’ansietat, d’una manera o altra, apareixerà durant aquests dies. Però, en part, la mateixa ansietat que ens produeix haver d’estar tancats a casa, ens ajudarà a no escampar el virus i a acabar amb ell. Aquí doncs, l’ansietat serà una aliada: si no estiguéssim tancats a casa evitant contagiar-nos, estaríem donant voltes pel carrer i ens podríem encomanar. Això no s’acabaria mai.

D’altra banda però, tots els experts en salut mental (i en el sentit comú!) recomanen dosificar les notícies sobre el tema (i més en els nens) i mantenir unes rutines familiars, a més d’una bona higiene corporal i de son.

Com hauríem de informar als nostres fills de manera correcta?

Amb els més petits podem estalviar-nos que escoltin detalls escabrosos i degoteig de morts (no és sobreprotecció, és sentit comú!!!). Amb els adolescents, que s’assabenten de tot, podem comentar les notícies però amb calma i amb visió de futur. Hi ha llum a la fi del túnel !!! Xina ja ha sortit d’aquest mal moment!!!

Compartim, comuniquem i intentem, de tant en tant, veure el got mig ple. Parlem de com aquesta crisi els servirà per posar-se a el dia amb els seus estudis, que trobaran a faltar als seus amics i companys, la importància del paper de les mestres, que s’està reduint la contaminació o que no s’han d’aixecar a les 7 del matí durant uns dies …

No es tracta de ficar-nos en una ceguesa de pensament positiu però sí que, de tant en tant, convé comentar algun aspecte bo d’aquesta situació excepcional.

Nens, adolescència i ansietat. Eva Millet. (Plataforma Editorial). ISBN: 978-84-17622-95-4 Preu: 17,00 €

PEL.LÍCULES CURTES PER AQUESTS DIES A CASA

Ja fa uns dies que estem “tancats” a casa i de ben segur ens hem esforçat a fer activitats que entretinguin als nostres fills a casa. En part, per a que no s’aburreixin però també, per a que ens “deixin una estona tranquils” que també ens ho mereixem!!!

En algún article anterior us he parlat de la importància d’orientar als nostres fills per tal que el seu entreteniment no passi sempre per “les pantalles”. Ara bé, una activitat com aquesta que sabem que és molt atractiva per a ells, si la sabem gestionar bé ens pot ajudar a que aquest entreteniment sigui profitós.

Podem aprofitar per a fer un “petit cinefòrum” proposant-los pel.lícules que ens permetin parlar dels valors que ens transmet el curtmetratge i mantenir converses de temàtiques diverses (l’amistat, la resolució de conflictes, la confiança, l’amistat, la por, ….).

Aquí us deixo un petit llistat, espero que us sigui útil:

For the birds.

Mariza.

Dia i nitEls pops.

El pont.

Cuerdas.

És qüestió d’actitud.

Ara que es parla del coronavirus …., parlem-ne als nens !!!

Aquests dies s’està parlant i molt, de la “nova” malaltia: el coronavirus o Covid19.

Pel seu interès a l’hora de tractar-ho a casa, m’ha semblat interessant parlar-ne una mica al Blog de Fer de Pares  doncs és una qüestió que ara per ara sembla ser que amb mesures higièniques molt simples, podem prevenir emmalaltir per aquest virus.

Intentaré doncs donar pautes molt bàsiques que us ajudin a poder-ho explicar als fills de manera senzilla. Per fer-ho, em recolzaré en dos articles que m’han semblat molt interessants i clarificadors de com abordar-ho a casa amb els vostres fills i filles (al final us poso els link’s).

En un d’aquests articles (el de la Mònica Planas al Diari Ara) es fa referència al programa per a nens Info K del canal Super3 on s’aborda aquesta malaltia tot parlant de la por que poden sentir els nens en sentir-ne a parlar als pares així com als adults o a la tele. A l’Info K, ho feien amb un expert en emocions doncs sovint als nens i joves els costa saber gestionar i assimilar bé el munt d’informació que reben per tots costats. Aquest expert, diferenciava el sentiment de por quan aquesta està justificada per un perill evident o de quan aquest sentiment és irracional i no el saben explicar.

Per això, és important que pares i mares fem un esforç per ser molt didàctics alhora d’explicar-los aquesta malaltia. Parlar-los amb naturalitat dels símptomes de la malaltia i dels consells de prevenció que es recomanen. De ben segur els farà sentir més tranquils i confiats. També els podem parlar de certs conceptes que han escoltat “quarantena, confinament, pandèmia, grip, mascaretes,…”. Si teniu interès, visioneu el programa amb ells i així podreu compartir comentaris!!!

Vegem ara, quins són els consells bàsics que des de l’Hospital de Sant Joan de Déu es donen com a mesures de prevenció per evitar aquesta i altres malalties del nostre entorn:

  • Cal rentar-se sovint les mans amb aigua i sabó o bé amb un gel desinfectant.
  • En estossegar o esternudar, cal tapar-se la boca o el nas amb el colze o amb un mocador.
  • Quan ens adonem que la persona que tenim al costat estossega o esternuda, caldrà apartar-se.
  • Caldrà també evitar tocar-se el ulls, el nas i la boca doncs les mans toquen moltes coses que poden estar brutes o contaminades.
  • També, si tenim una mascota, caldrà ser encara més curós amb les mesures higièniques. Rentar-se les mans després de jugar amb la nostra mascota evitarà possibles contagis ja que el rentat de mans amb sabó és una de les maneres més efectives de prevenir malalties infeccioses.

Els nens són molt propensos a embrutar-se les mans i tocar-se la cara,  la boca, ulls, nas, etc. Si un nen no es renta les mans sovint, pot escampar gèrmens, bé directament sobre altres persones o sobre les superfícies que vagi tocant, facilitant així el contagi a altres nens.

Quan rentar-se les mans?

  • Abans i després de visitar a una persona malalta.
  • Després de mocar-se o tossir.
  • Després d’anar al lavabo.
  • Abans de preparar el menjar.
  • Abans de dinar i servir la taula.
  • Després de jugar a l’aire lliure.

Finalment, és important que mares i pares  facin d’exemple i es rentin les mans freqüentment al costat dels nens, així aprendran com fer-ho i, alhora, adquiriran l’hàbit d’higiene que evita malalties infeccioses.

http://www.super3.cat/infok

https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/mans-netes-eviten-malalties-salven-vides

https://www.ara.cat/opinio/monica-planas-coronavirus-nens-adults_0_2406959501.html

JORNADES DE PORTES OBERTES A L’ESCOLA: QUINA ESCOLA TRIEM?!

En els propers dies i/o setmanes a la majoria de centres escolars es programen les anomenades jornades de portes obertes que s’organitzen per tal que pares i mares puguin valorar i triar l’escola o institut on voldrien matricular als seus fills i filles. El projecte educatiu i les prioritats i necessitats familiars i del futur alumne també són elements a tenir en compte per prendre la decisió.

No cal dir, que no existeix l’escola perfecta ni ideal, però si s’ha de reconèixer que a la majoria de pares i mares els suposa una preocupació haver d’afrontar aquesta decisió perquè els implica haver de valorar molts factors.

Les famílies assisteixen a les jornades de portes obertes per conèixer els projectes educatius, aspectes pedagògics, el funcionament del centre i les seves instal·lacions. En aquestes visites, és freqüent trobar pares o mares que viuen amb preocupació la decisió de triar escola per als seus fills i filles.

En aquest sentit, i amb la intenció de poder oferir algunes pautes i orientacions alhora de valorar i prendre la decisió més encertada (tot i la meva experiència personal com a mestre i pare de dues filles), m’he volgut assessorar rellegint el què opinen alguns experts. Entre altres, recomanen que la decisió es prengui amb el cor doncs la presentació d’una escola en general és agradable i és fàcil que sembli una bona opció. Amb tot, no hi ha una escola ideal que ho tingui tot ja que aquest tot, canvia en funció dels valors i les expectatives de cada família.

Finalment, també haurem de tenir en compte que en l’elecció de l’escola generalment es poden posar en evidència les desigualtats i diferents oportunitats que viuen les famílies doncs en funció del tipus de família, les seves necessitats i prioritats són diferents i també haurem de tenir en compte que no tothom pot escollir el centre que vol. La situació socioeconòmica o la manca d’accés d’algunes famílies a la informació els impedeix valorar els diversos models pedagògics, cosa que fa que, a la pràctica, no tinguin un ventall de possibilitats tan ampli com el que poden tenir altres famílies.

Aleshores, què pot marcar la diferència i pot ajudar a prendre la decisió?

Algunes orientacions molt generals alhora de triar escola:

  • Parlar i escoltar el parer d’altres persones que ja porten els seus fills en aquesta escola.
  • Triar entre escola pública o concertada. El cost econòmic, com són les quotes de la matrícula, les mensualitats i d’altres.
  • La situació geogràfica del centre, tenint en compte el desplaçament des de l’habitatge o del treball dels pares, mitjançant transport públic, privat o anar a peu.
  • Mirar els espais web de les escoles.
  • Visitar més d’una escola a les jornades de portes obertes.
  • Pensar en tota l’escolaritat del teu fill o filla. Valorar si després dels estudis de Primària o Secundària, podrà estudiar el Batxillerat o Cicles formatius al mateix centre.
  • Posar en una balança les teves preferències i les possibilitats reals d’entrar-hi.
  • És una escola activa que intenta anar millorant?
  • És una escola que no només es preocupa per la qualitat dels continguts, sinó que també ofereix extraescolars, pràctica d’esports, compta amb una AFA o AMPA activa, i les famílies estan implicades.

I ara, algunes orientacions més concretes:

  • Hi ha acompanyament i personalització en l’aprenentatge i està atenta als ritmes de desenvolupament dels alumnes
  • Si al mateix centre, hi anirà algun dels amics ja que pot fer que aquests exerceixin certa influència de decisió.
  • Si s’han de quedar a dinar, conèixer el tipus de menús que serveixen.
  • Si cal, podem concertar una entrevista amb els tutors o equip directiu, després de l’assistència a les jornades, per aclarir dubtes o ampliar la informació rebuda.
  • Deixar de banda els teus prejudicis.
  • Comparar la informació amb els propis criteris i valors.
  • No oblidar que les opinions dels fills alhora d’escollir l’escola també les hem de valorar, a partir de certa edat.
  • Prendre’s temps per decidir i, finalment, fer el que es cregui més convenient.

Un cop tinguem presa la decisió, hauríem de tenir present que encara que ens agradi molt el centre, això no és garantia d’èxit. Per això caldria tenir clar també que la decisió no és ni hauria de ser inamovible. Doncs si més endavant sorgissin problemes i no aconseguim solucionar-los, es pot canviar d’escola.

Així doncs, excepte dels casos en què clarament es vol optar per una línia educativa molt concreta més elitista o que aposta pels idiomes, l’elecció és important que sigui molt emocional, que doni la sensació que quadra amb la vostra família, que us faci sentir còmodes amb l’ambient que hi veieu.

EQF (Entrenador de la Quotidianitat Familiar)

        L’esfera familiar és, ara per ara, un dels espais més fortament associats a la                                                           felicitat, la seguretat, la protecció i l’afecte de les persones.

La família compleix un paper important en la construcció de la personalitat individual; un paper bàsic en el desenvolupament dels infants i joves com per exemple, en la transmissió de models de participació social, en l’amistat i amor o en l’interès cap a l’altre.

L’afectació però d’un dels seus membres, provoca un desequilibri i un patiment en la resta de la família que farà que tots busquin una nova posició on la família o la dinàmica d’aquesta, no és vegi pertorbada o incomodada.

Quan a casa o a l’escola nens i adolescents plantegen certes dificultats que afecten a com se senten, com rendeixen o com es comporten, mares i pares busquen suport si consideren que tot sols no poden afrontar aquestes problemàtiques que plantegen els seus fills.

D’altra banda, els nens o adolescents no expressen les seves dificultats de la mateixa manera que ho fem els adults. És per això que el seu comportament no pot entendre’s separadament del sistema familiar, doncs aquesta conducta influeix en cada persona i en el propi entorn familiar.

La meva experiència em diu que nens i adolescents tenen un gran coneixement sobre qui són i el que els passa però que sovint, la seva manera d’expressar-se no es prou encertada ni ben entesa. Per això, és important que es faci en el context adequat per a que ho puguin expressar i treballar de forma eficaç. Es en aquest punt on hi poden intervenir diferents tipus de professionals i des de diferents enfocs terapèutics.

Ara bé, quan pensem en algun tipus de tractament o teràpia que ens ajudi a l’abordatge d’aquestes situacions que ens incomoden, solem imaginar una sessió individual en la que una persona interactua amb un terapeuta (psicologia, pedagogia,….). Potser també concebem la possibilitat d’una sessió en grup, amb persones diferents amb un mateix tipus de problema. Però hi ha també un tipus d’enfoc -el de la psicologia positiva- que s’aplica sobre el grup familiar en el que es tracten els aspectes conflictius o que generen neguits als membres de la família.

Un nou tipus d’enfoc, el de la psicologia positiva que s’aplica sobre el grup familiar i en el que es tracten els aspectes conflictius o que generen neguits als membres de la família.

L’objectiu és enfortir i dotar de recursos a la família perquè puguin actuar de manera col.laborativa. En aquest enfoc, es tractarà doncs d’identificar primer les dinàmiques negatives i consolidar després, les diverses fortaleses que posseeixen els membres de l’estructura familiar per tal de buscar la manera d’harmonitzar-les i combinar-les de la manera més satisfactòria alimentant les seves qualitats més destacades.

Els seus principis bàsics d’intervenció es sintetitzen de la següent forma:

  • Es dona tanta importància al procés com al resultat.
  • Utilitza les fortaleses i capacitats de la família per assolir i mobilitzar els propis recursos  familiars.
  • Enfoc a les necessitats identificades per la família.
  • Promou l’adquisició de noves habilitats i competències mitjançant tipus específics de conductes de suport i rols.

Els objectius durant les sessions de treball són els següents:

  • Ser un punt de recolzament, acolliment i comprensió per a la família.
  • Treballar per millorar els símptomes que puguin presentar alguns membres de la família.
  • Informar de la valoració dels fills i el pla de treball que es realitza amb el nen/a o adolescent.
  • Transmetre pautes educatives perquè les apliquin amb els fills.
  • Millorar la relació pares-fills.